El desenvolupament d'un ecosistema emprenedor triga molt de temps a consolidar-se, i hi ha factors molt diversos que hi incideixen. En el cas de l'Àsia Oriental, els tres països principals d'aquesta zona (Xina, Japó i Corea del Sud) parteixen d'escenaris diferents, però tenen en comú la gran capacitat innovadora, una cultura del treball consolidada i l'existència de grans empreses amb una important capacitat tecnològica.
Àsia concentrava el 2020 el 54% de les classes mitjanes a nivell mundial el 2020, segons Brookings Institution, i s'espera que el 2030 aquest percentatge s'elevi al 65%. Per tant, hi ha un important desplaçament de la capacitat de consum global cap a la regió, i també de les oportunitats per generar nous negocis. D'altra banda, als tres països analitzats l'ús de la tecnologia està àmpliament consolidat entre la població a tots els nivells, cosa que facilita el desenvolupament de noves iniciatives emprenedores basades en la digitalització.
A causa de l'escassa informació existent sobre l'ecosistema emprenedor a l'Àsia Oriental al nostre país, aquest informe és doble. D'una banda, s'ha intentat analitzar l'ecosistema innovador i d'emprenedoria als tres països, tenint en compte aspectes com el grau de desenvolupament, els factors culturals que en determinen l'avenç, les polítiques públiques que s'han dut a terme per incentivar la creació i desenvolupament de startups, etc. De l'altra, i d'una manera més pràctica, es descriuen les oportunitats que tenen les startups estrangeres per connectar amb aquest ecosistema, analitzant les principals ciutats, incubadores i acceleradores, possibilitats de finançament i altres aspectes.
La distància és òbviament un obstacle a l'hora de desenvolupar qualsevol tipus de projecte a l'àmbit de les startups. Per exemple, menys del 5% del venture capital japonès té com a destinació Europa, mentre que els projectes d'inversió al Sud-est Asiàtic són nombrosos. Tot i això, per a les startups que neixen globals o que disposen d'un producte o servei que és necessari a la Xina, el Japó o Corea del Sud, les perspectives de negoci en aquests països són cada vegada més interessants. En qualsevol cas, conèixer els ecosistemes de l'Àsia Oriental pot ser inspirador i sorprenent, especialment per les diferències existents amb Europa i els Estats Units. També és remarcable la distància existent entre els tres països analitzats, que queda palès després de la lectura de l'informe.
Cada país està analitzat per autors diferents, la Xina correspon a Claudio Feijoo, Laura Millán i Cristina Armuña, Japó a Amadeo Jensana i Guillermo Martínez-Taberner i Corea del Sud a Jangmi Baek. Al final de l'informe s'hi inclou una breu ressenya biogràfica de cadascun dels autors.
