Xina és la gran oportunitat per a l'economia sudcoreana. Corea del Sud va superar ràpidament la recessió econòmica gràcies a la forta demanda xinesa, de país destinació del 25% de les seves exportacions. Lee Myungbak i Hu Jintao es van trobar diverses vegades durant el 2009 en ocasió de la seva participació en diversos fòrums multilaterals o regionals.

Barack Obama va fer l'última escala de la seva gira asiàtica a Corea del Sud del 18 i 19 de novembre de 2009. Aquesta visita arriba en un context de canvis geoestratègics a l'Àsia oriental. Corea del Sud i el Japó segueixen amb atenció el diàleg i apropament xino-nordamericà i en especial els resultats de l'estada d'Obama a Pequín. No ha agradat ni a Seül ni a Tòquio que Obama hagi centrat la seva primera gira en reforçar les relacions amb els xinesos, els principals, però no els únics, creditors dels EUA. Va estar quasi quatre dies a la Xina i només 23 hores al Japó i 24 hores a Corea del Sud.

La primera gira asiàtica de Barack Obama va estar molt focalitzada en la Xina, visitant Shangai i Pequín del 15 al 18 de novembre de 2009. El comunicat conjunt del 17 de novembre constitueix una simple declaració de bones intencions per millorar les relacions.

Barack Obama ha realitzat una llarga i densa gira de vuit dies a l'Àsia, del 13 al 18 de novembre, visitant el Japó, Singapur, la Xina i Corea del Sud. A Singapur va participar en la cimera anual de l'APEC i també en una cimera especial ASEAN-EUA. Amb aquesta visita es confirmava el missatge 'Amèrica ha tornat' a l'Àsia, llençat per Hillary Clinton en la seva gira asiàtica, la primera com a secretària d'Estat, el febrer de 2009.

El president Lee Myung-bak va dur a terme, els dies 20 al 23 d'octubre, la seva primera visita oficial al Vietnam i Cambodja abans d'assistir a Tailàndia a les cimeres d'ASEAN celebrades els dies 24 i 25 d'octubre.

Durant el seu primer any a la presidència sud-coreana el 2008, Lee Myung-bak va establir com a prioritats de la política exterior el reforç de l'aliança estratègica amb els EUA i, a la vegada, aprofundir les relacions bilaterals amb el Japó, la Xina i Rússia, amb el conflicte intercoreà com a teló de fons. Al 2009, el president ha seguit desenvolupant una trepidant política exterior però ara dirigida principalment a l'impuls de les relacions amb la resta de països d'Àsia-Pacífic.

Pocs dies després de prendre possessió del seu càrrec el 17 de setembre, el nou primer ministre japonès Yukio Hatoyama va volar a Nova York per participar en la sessió ordinària de l'Assemblea General de les NNUU. També sota els auspicis de les NNUU es va celebrar una Cimera sobre el Canvi Climàtic (22 de setembre) i una sessió extraordinària del Consell de Seguretat, presidida pel president Barack Obama, per impulsar un nou marc de cooperació i diàleg que permeti frenar la proliferació i afavorir el desarmament nuclear (24 de setembre). Obama va llençar un ferm missatge a favor de la cooperació en una societat internacional basada en el multilateralisme. A Nova York, Yukio Hatoyama va tenir una excel·lent oportunitat per mantenir els seus primers contactes diplomàtics amb els principals líders mundials com Barack Obama i Hu Jintao. Allí es va reunir també per primera vegada amb Lee Myung-bak.

L'àmplia victòria del Partit Democràtic del Japó (PDJ) sobre el Partit Liberal Democràtic (PLD) a les eleccions generals del 30 d'agost ha estat ben rebuda a Seul. El president Lee Myung-bak va enviar un missatge a Yukio Hatoyama, felicitant-lo i expressant-li els seus desitjos de millorar i consolidar les relacions bilaterals. Serà el tercer primer ministre japonès que Lee Myung-bak tindrà com interlocutor polític, després de Yusuo Fukuda i Taro Aso, en menys d'un any i mig.

El Japó és avui la 2º economia mundial i la 1ª asiàtica. Després de la seva derrota i posterior ocupació pels EUA, el país va resorgir de les cendres per reconstruir les seves institucions polítques i econòmiqies i va mantenir la seva identitat nacional. El miracle japonès va ser el fruit de la motivació, la mobilització, l'educació i el dur esforç dels japonesos. En poques dècades i per etapes, va accedir al rang de potència mundial industrial, comercial i financera, tot i que no política i militar per les limitacions constitucionals imposades per les potències aliades el 1945. L'explosió de les bombolless borsària i immobiliària el 1991 i la crisi financera asiàtica de 1997 va sacsejar però no va esfondrar un model econòmic japonès molt dependent de les exportacions. Si més no, la globalització amb la irrupció xinesa i la crisi econòmica mundial que va arrancar el 2007 als EUA i la UE, plantegen dubtes sobre si l'actual model japonès és sostenible.

Taro Aso i Yukio Hatoyama, líders del Partit Liberal Democràtic (PLD) i del Partit Democràtic del Japó (PDJ), es va enfrontar el 30 d'agost en les trascendentals eleccions generals que han obert, a favor del PDJ, l'alternança política al Govern del Japó. Més enllà de les diferències dels seus programes electorals, ambdós candidats tenen alguna cosa en comú: pertanyen a grans famílies o dinasties polítiques amb ascendents que han ocupat càrrecs polítics clau en la història del Japó. L'avi de Taro Aso, Shigeru Yoshida va ser 5 cops primer ministre durant els primers anys de la postguerra i va ser substituit al càrrec el 1954 per Ichiro Hatoyama, avi de Yukio Hatoyama. Paga la pena destacar que els dos polítics van unir les seves respectives forces per crear un nou partit, el Partit Liberal Democràtic (PLD), que ha governat quasi sense interrupcions el país des de 1955. Ichiro Hatoyama va ser el primer president del PLD i 3 cops primer ministre.