Casa Àsia

Accessos directes



Cap_casaasia
Educació > Bona acollida i molt de debat i reflexió en l’actuació de Teatre Fòrum Intercultural

Bona acollida i molt de debat i reflexió en l’actuació de Teatre Fòrum Intercultural

El passat 9 d’abril es va celebrar una edició més del Teatre Fòrum Intercultural de Casa Àsia i la Direcció de Drets de Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament de Barcelona.

Persones procedents de tot el món ens hem reunit durant 10 sessions a la mateixa sala del Centre Cultural Albareda durant 3 hores a la setmana. En definitiva, persones de totes les edats, ocupacions, gustos, físics i idiomes diferents ens hem trobat en un punt concret de Barcelona. Sí, la Barcelona multicultural; ciutat acollidora que promou l’intercanvi i la diversitat però què, dins del seu propi entramat amaga estereotips, estigmes, discriminacions, privilegiades, oprimides, silencis opressors que deixen veure aquelles restes paternalistes i homogeneïtzadores de les que encara som tan esclaves i esclaus.

És per aquest motiu que el Teatre Fòrum és una forma d’expressió de totes nosaltres, d’experiències, de sentiments com el dolor, l’alegria, la ràbia, la impotència… sensacions que hem viscut cadascun d’aquests dimarts totes juntes i què les hem compartit a través de debats i activitats que ens han fet reflexionar i, sobretot, escoltar, escoltar-nos. Però, exactament que hem fet aquests dies?

Primerament, ens hem conegut, ens hem abraçat simbòlicament i literalment i, això ha fet que ens poguéssim obrir entre nosaltres, voler saber l’una de l’altra, explicar-nos les nostres opinions i inquietuds a través de totes les activitats proposades per les dinamitzadores en les quals vam tractar conceptes com els d’interseccionalitat, desigualtats, situacions de vulneració, restriccions socials aparentment invisibles però, que hi són i ens afecten, entre molts d’altres. Un dia, ens van proposar explicar vivències personals en què haguéssim sentit o vist un cas de discriminació i, després de compartir-los tots, vam decidir fer dos grups i cadascun d’aquest va escollir un dels casos per representar-lo davant d’un públic: sense guions i deixant-nos guiar per allò que sentíem en el moment i, així va ser.

El dia de la representació teatral, amb la sala de butaques plena, vam començar interactuant directament amb les espectadores i els espectadors. Després de sortir cadascuna de les actrius i dels actors a l’escenari dient una frase que pogués representar “La Barcelona cosmopolita i diversa” vam baixar i vam caminar al costat del públic repetint totes alhora les diferents frases, creant un caos auditiu propi de les Rambles de Canaletes, lloc que volíem representar. Una vegada abaix, les dinamitzadores Cris i Noé, van proposar a les persones del públic d’aixecar-se i vam fer una activitat entre totes per “trencar el gel” ens van saludar amb el tacte, amb la mirada, amb la veu… i això va facilitar que després el públic estigués molt més participatiu.

Interacció inicial entre les actrius i les espectadores

Seguidament vam passar a representar les escenes: La primera d’elles anomenada La zapatería, se centrava en el conflicte de la racialització, la discriminació fenotípica, en definitiva, el racisme persistent. En aquesta escena una jove estudiant universitària, catalana d’ascendència colombiana, treballa en una sabateria al passeig de Gràcia i es troba amb una clienta que la tracta despectivament des del primer moment dient frases com “No entenc com li donen feina a gent de fora tenint tanta gent del país sense treballar”. La noia, mantenint la compostura, s’acaba enfonsant quan l’encarregada de la botiga li dóna preferència a la clienta tot i ser conscient del comportament racista i, a més a més, l’acomiada per tal de “no donar una mala imatge”.

Vam representar diferents escenes en les quals es pot veure a la noia racialitzada, la seva amiga de la universitat, el seu company de feina, l’encarregada de la feina i la clienta racista.

La segona obra titulada Normalització de la llengua, va ser l’escenificació d’una aula per aprendre la llengua catalana en la qual el professor, no mostrava cap empatia per a totes aquelles persones que hi assitien i que, pel contrari, se’n mofava d’una manera o altra. A més a més, van anar sorgint reaccions racistes entre els mateixos alumnes que van acabar conduint al caos total de la classe i creant una divisió entre aquells que tenien un nivell de castellà i català més avançat d’aquells que fins i tot dominaven poc el castellà i, tot i que semblava tenir un to més humorístic, en realitat, amagava una sèrie d’estereotips que ens van ajudar a fer-nos reflexionar sobre allò del que estàvem rient-nos.

Alumnes de la classe de Normalització de la llengua

En finalitzar les escenes, el públic commogut pel desenllaç, va començar a debatre i compartir opinions així com possibles solucions per tal que l’escena tingués un final just i van pujar a l’escenari bastants voluntaris per intentar canviar les històries. Va ser emocionant i divertit veure com algunes propostes funcionaven i d’altres semblava que no gaire, això va donar joc a més participació entre totes i, va ser molt maco escoltar la veu de les més joves, nenes petites que van parlar obertament i que ens van donar una esperança de canvi positiu en les futures generacions.

En conclusió, el 9 d’abril, la sala va convertir-se en un joc entre actrius i espectadores, una interacció que va permetre fer una pancarta gran i clara de protesta contra una societat dominant així com una autocrítica a nosaltres mateixes. Vam poder qüestionar-nos aquesta aparent diversitat tan encantadora que, en realitat, no fa més que perpetuar discriminacions. Però marxem contentes! Amb ganes d’explicar-ho a més gent, de compartir aquestes noves perspectives de vida que tant ens han enriquit i que hem gaudit fins a l’últim segon. El Teatre Fòrum de Casa Àsia ens ha deixat amb ganes de més i, per descomptat, tornarem a repetir.

Aquesta experiència de teatre fòrum s’organitza dues vegades l’any, la propera edició, la XVIIa, serà d’octubre a desembre 2019. Si us agrada el teatre i reflexionar i debatre sobre la convivència intercultural i la diversitat, no us ho perdeu!

Aprofitem per agrair una vegada més la col·laboració del Centre cultural Albareda.

Zareth Bedoya Aguirre
Practicant de l’Escola de bambú de Casa Àsia i participant del grup de TF

Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss

Cerca al web de Casa Àsia
Casa Asia a la xarxa:
Facebook Twitter Youtube Flickr Spotify LinkedIn Foursquare

Agenda

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic
Descobreix Àsia, país a país


  • Bann_bambu
  • Bann_interculturalidad
  • Bann_affbcn
  • Bann_europa
  • Bann_inhouse
  • Bann_turismo
  • Bann_innova
Casa Asia
Casa Àsia | Seu Social | Recinte de Can Tiana | c/ Bolivia, 56 | 08018 Barcelona | +34 93 368 08 36
Centre Casa Asia - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ÀSIA 2016. Avís legal. Produït per rodest