Casa Àsia

Accessos directes



Cap_casaasia
Política i Societat > "El Kirguistan i la seva transició política: ¿illa de la democràcia o democràcia aïllada?"(II)

"El Kirguistan i la seva transició política: ¿illa de la democràcia o democràcia aïllada?"(II)

15/04/2010 RUBéN RUIZ RAMAS (INVESTIGADOR DEL DPTO. DE CIENCIA POLíTICA DE LA UNED) BECARIO RUY DE CLAVIJO DE CASA ASIA 2009 |

El Kirguistan va encarar la seva independència d'una manera ben diferent a la resta d'ex repúbliques soviètiques d'Àsia Central, escometent amb intensitat les reformes que desde Occident eren disenyades per avançar cap al lliure mercat i la democràcia lliberal. El desenvolupament econòmic i social del país va quedar llastrat, segons un ampli consenç acadèmic, a conseqüència del fundamentalisme de mercat que va guiar les estratègies del Fons Monetari Internacional i la Organització Mundial del Comerç als anys noranta.

El Kirguistan va encarar la seva independència d'una manera ben diferent a la resta d'ex repúbliques soviètiques d'Àsia Central, escometent amb intensitat les reformes que desde Occident eren disenyades per avançar cap al lliure mercat i la democràcia lliberal. El desenvolupament econòmic i social del país va quedar llastrat, segons un ampli consenç acadèmic, a conseqüència del fundamentalisme de mercat que va guiar les estratègies del Fons Monetari Internacional i la Organització Mundial del Comerç als anys noranta. El Kirguistan aviat es va veure atrapat en successives crisis econòmiques que es van tornar en socials i humanitaries. En el terreny polític, sorpren comprovar avui com els anàlisis sobre els principals desafiaments i perills que afrontava el Kirguistan per a aconseguir estabilitat i consolidar la democràcia, van estar dominats per explicacions efectistes de tipus cultural, algunes de les quals es perden a la nit dels temps. El període transcorregut mostra que la vasta tirallonga de prediccions sobre potencials enfrontaments de tipus religiós, tribal o étnic al Kirguistan no han trobat un reflex significatiu. Per exemple, la tardana politització de l'Islam no ha produït conflictes majors, encara que el fundamentalisme ha fet aparició al sud del país. Igualment, tot i periòdics events de tensió étnica, sobre tot al sud del país, amb l'augment de la diàspora uzbeka a la vall del Ferghana, no es possible identificar en això una explicació a una sola de les principals dinàmiques polítiques de l'estat kirguís.

Fins i tot la recurrent explicació, no tan sols en mitjans periodístics sinó també a la literatura científica, sobre l'influència política dels clans ancestrales, es a dir del tribalisme, ha de quedar aparcada en un segon pla i local. Al 2009, però, es pot afirmar davant d'arguments de tipus religiós, étnic o tribal, que es la persistència de determinats aspectes annexos a un sistema neopatrimonialista la que, a travès de la seva influència en els episodis d'inestabilitat política i mecanismes d'informalitat institucional, ha determinat el balanç entre éxits i fracassos del Kirguistan en el seu paper com a illa de la democràcia d'Àsia Central. Aquest sistema, a més, ha estat acompanyat d'un fort component regionalista, llegat de la divisió administrativa i econòmica soviètica. En aquest sistema de tendència neopatrimonialista el clan ha jugat un rol decisiu en el procès de presa de decisió. Es necessari especificar, no obstant, que el significat de 'clan' utilitzat durant el període soviètic es diferent del del antic clan ancestral o tribu (plemya). Aquesta versió alternativa del clan està basada en les relacions i contactes d'interés (svyazi, znakomstva o blat), especialment en aquelles centrades en el regionalisme (mestnichestvo). Siguent aquestes accepcions de clan les protagonistes en les dinàmiques polítiques del Kirguistan desprès de la independència i les que es contemplen en aquest anàlisi. Tot i la persistència neopatrimonialista, cal senyalar que el Kirguistan segueix sent una illa a la regió centreasiàtica. A ciència certa no es una illa de la democràcia, pero tant els seus èxits com fracassos es distingueixen al Kirguistan dels seus veïns centreasiàtics. I es que, encara que en els últims anys es tendeixi a destacar majoritariament els fracassos i carències del règimn kirguís, convé advertir que aquests figuren en una trajectòria en la que la retòrica d'una búsqueda de legitimitat democràtica de les seves institucions i governants ha estat present. Malauradament avui, però, aquesta búsqueda de legitimitat democràtica està sent substituida sota la presidència de Kurmanbek Bakiyev pel model rus de democràcia dirigida. A l'altra cantó de la balança hi ha éxits visibles en els seus nivells de pluralisme i lliberalització política, llibertats públiques i respecte pels altres Drets Fonamentals. Tot això el distingueixen del Kazajstan, i l'allunyen definitivament de l'Uzbekistan, el Turkmenistan o el Tayikistan. A continuació s'analitza, sota els criteris indicats anteriorment, tres etapes que estructuren el recorregut del Kirguistan cap a la consolidació del seu régimn polític.

Llegir el reportatge complet

Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss

Cerca al web de Casa Àsia
Casa Asia a la xarxa:
Facebook Twitter Youtube Flickr Spotify LinkedIn Foursquare

Agenda

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic
Descobreix Àsia, país a país


  • Bann_bambu
  • Bann_interculturalidad
  • Bann_affbcn
  • Bann_europa
  • Bann_inhouse
  • Bann_turismo
  • Bann_innova
Casa Asia
Casa Àsia | Seu Social | Recinte de Can Tiana | c/ Bolivia, 56 | 08018 Barcelona | +34 93 368 08 36
Centre Casa Asia - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ÀSIA 2016. Avís legal. Produït per rodest