Casa Àsia

Accessos directes



Cap_casaasia
Política i Societat > "Kirguizstan, segon assalt: una esperança democràtica?"

"Kirguizstan, segon assalt: una esperança democràtica?"

14/04/2010 NICOLáS DE PEDRO, INVESTIGADOR DE CIDOB. |

Per segona vegada, una revolta popular violenta ha enderrocat el Govern al Kirguizstan. Amb el pas de les hores l'espectre d'una guerra civil es disipa, però l'evolució dels aconteixements a les principals zones del sud, tradicional feu del fugit president Bakíyev i des d'on amenaça en tornar, segueix incerta.

Per segona vegada, una revolta popular violenta ha enderrocat el Govern al Kirguizstan. Amb el pas de les hores l'espectre d'una guerra civil es disipa, però l'evolució dels aconteixements a les principals zones del sud, tradicional feu del fugit president Bakíyev i des d'on amenaça en tornar, segueix incerta. De moment, informacions de primera mà indiquen que la situació a Osh i Jalalabad roman en calma, però encara han de prendre possesió dels seus càrrecs les noves autoritats provincials nomenades pel Govern provisional. La resposta dels governadors dimitits i altres homes forts de la zona així com l'incògnita del recolzament real que té Bakíyev a la regió podrien encara canviar la correlació de forçes en els pròxims dies. La situació doncs roman oberta.

El nou Govern provisional està encapçalat per una coneguda opositora, Roza Otunbáyeva, que com el president desposat prové també del Sud del país. Otunbáyeva, una personalitat de reconegut prestigi al seu país i amb bons contactes internacionals, va ser a principis dels noranta ambaixadora en diferents països occidentals, entre ells els Estats Units. La nova líder ha promés l'implementació de reformes democràtiques i la convocatòria d'eleccions per d'aqui a sis mesos. Tot i això, els últims anys de promeses de democratizació reiteradament incompleses al Kirguizstan obliguen a la cautela també ara. En això precisament hi radica l'origen dels disturbis d'aquesta setmana: l'ara ex president Bakíyev va defraudar molt aviat les esperançes de democratització i regeneració del país que va encarnar breument quan va accedir al poder desprès de la revolta de març del 2005, coneguda com la 'revolució dels tulipans'. I el cert es que els cinc anys transcorreguts desde aleshores tan sols han significat un empitjorament de la situació política i econòmica del país. De les promeses d'establir un sistema parlamentari democràtic s'ha passat a l'intent de consolidació d'un régim presidencialista autoritari, a travès d'ingenierias constitucionales i polítiques, com l'establiment d'un Parlament a mesura del president, per mitjà de diverses eleccions fraudulentes i greus restriccions a les llibertats públiques.

La situació econòmica serà sense dubtes una de les questions prioritaries que haurà d'enfrontar el Govern interí si aconsegueix mantenir-se en el poder i si aspira a tenir alguna oportunitat en els comicis anunciats. No en và, es el deteriorament de les condicions de vida, associat en bona mesura a la corrupció de Bakíyev i a la seva camarilla, el que ha generalitzat la fartanera i ha detonat la violenta resposta d'aquests dies. En les últimes setmanes, Bakíyev va tractar de fer-se amb el control d'alguns dels escassos actius econòmics estratègics dels que disposa el país com són les centrals hidroelèctriques i tèrmiques per mitjà de privatitzacions a favor d'algún dels seus familiars. Això es sumava a un augment desproporcionat de les tarifes de gas i electricitat que han duplicat i quatriplicat el seu preu, generant malestar i indignació entre la població. No obstant, el temor als saquejadors i criminals que volten aquests dies pels carrers, juntament amb la desconfiança existent respecte a la classe política, oposició inclosa, impulsa a molts ciutadans a romandre a les seves cases i a albergar expectatives moderades sobre les possibles millores.

Si bé els successos al Kirguizstan s'expliquen i desenvolupen en clau interna, les repercusions geopolítiques poden ser importants també a nivell regional. La república kirguiza es objecte de rivalitat entre Rússia i els EEUU desde fa anys. Ambdós utilitzen les bases pròximes a Bishkek. Moscú, amb la connivència de Beijing, ha donat reiterades mostres del seu desig que les autoritats kirguizas posin fi a la presència estadounidenca al seu territori. De fet, el deposat Bakíyev va accedir a procedir amb la seva expulsió davant l'oferta russa d'inversions i crèdits tous durant la seva visita a Moscú al febrer del 2009. Però, tot i el desagrat rus, no pot resistir-se al xec que va acabar extenent els Estats Units i que triplicava la suma del lloguer anual de les instal·lacions.

El dijous 8 d'abril, el primer ministre rus Vladimir Putin va contactar telefònicament amb Roza Otunbáyeva en la seva qualitat de presidenta en funcions, fet que es pot interpretar com a un primer signe d'un potencial reconeixement. A això s'uneix el ràpid desplaçament del vicepresident en funcions, Almazbek Atambáyev, a Moscú per a entaular conversacions sobre possibles ajudes econòmiques russes. Tot això, a més d'alimentar teories conspiratives entre els partidaris de Bakíyev sobre l'intervenció d'una potència estrangera en els aconteixements, ha situat de nou en un primer lloc de l'agenda el destí de la presència estadounidenca al país, que forma part del desplegament a l'Afganistan. El cert es que els nous dirigents kirguizos han enviat missatges contradictoris. Per una banda, Otunbáyeva ha afirmat que el Govern interí no preveu cap canvi respecto a l'utilització de la base de Manas per part dels EEUU. Però, per altra banda, en unes declaracions recollides per l'agència Reuters, Omurbek Tekeváyev, el líder opositor més actiu en les protestes de l'últim mes que van desembocar en la caiguda del Govern, ha indicat que una reducció de la duració de la presència estadounidenca es 'altament probable'.

Pero l'ona expansiva de més calat que podria gestar els aconteixements del Kirguizstan en el context regional està en el fet que es torna a obrir la ténue esperança d'una perspectiva de futur democràtic per al país. La fragilitat i dificultat d'aquest horitzó -com ho demostra l'experiència ucraniana- no disminueixen la força de l'avís que s'envia als dirigents tant d'Àsia central como de tot l'espai postsoviètic: tard o d'hora, arriba el moment en que la falta de responsabilitat davant dels ciutadanos sí passa factura.

Nicolás de Pedro, investigador CIDOB.

Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss
Casa Asia
Casa Àsia | Seu Social | Pavelló de Sant Manuel. Recinte Modernista de Sant Pau | Sant Antoni Maria Claret, 167 | 08025 Barcelona | +34 93 368 08 36
Centre Casa Asia - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ÀSIA 2016. Avís legal. Produït per rodest