Casa Àsia

Accessos directes



Cap_casaasia
Política i Societat > Les relacions entre Corea del Sud i l'APEC al 2009: especial referència a Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà

Les relacions entre Corea del Sud i l'APEC al 2009: especial referència a Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà

04/02/2010 | Jaume Giné Daví, profesor asociado de la Facultad de Derecho de ESADE. Investigador asociado al IGADI

Lee Myung-bak va participar el 14 de novembre en el 22ª cim anual del Fòrum de Cooperació Econòmic Àsia-Pacífic (APEC), una institució internacional que agrupa a 21 'economies' d'Àsia-Pacífic, que representen el 40,5% de la població mundial. Es va constituir al 1989 per a promoure el lliure comerç, el creixement econòmic i la prosperitat a la regió. Inclou a més dels 10 països membres a Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà.

Lee Myung-bak va participar el 14 de novembre en el 22ª cim anual del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), una institució internacional que agrupa a 21 "economies" d'Àsia-Pacífic, que representen el 40,5% de la població mundial. Es va constituir al 1989 per a promoure el lliure comerç, el creixement econòmic i la prosperitat a la regió. Inclou a més dels 10 membres d'ASEAN+3 (Xina, Japó i Corea del Sud) a Austràlia, Nova Zelanda, Papua-Guinea, EEUU, Canadà, Perú, Xile i Rússia. També hi participen Hong-Kong, la Xina i Taipei. Entre els seus 21 membres trobem a 10 dels quals s'asseuen en el G20. Els cims serveixen de gran fòrum de debat dels temes d'interès comú i les seves recomanacions es prenen per consens. Paral·lelament al cim tenen lloc trobades bilaterals entre caps d'Estat o de Govern com el que va mantenir Lee Myung-bak amb el president rus Dmitry Medvenev.

A la declaració final del cim de l'APEC, es va insistir en la necessitat de concloure al 2010 les negociacions de la Ronda Doha de l'OMC, el rebuig de tota forma de proteccionisme comercial, la lluita contra la corrupció i l'impuls de la integració econòmica regional. En el cim celebrat a Bogor (Indonèsia) al 1994, es va proposar la creació d'una gran àrea de lliure comerç i inversions que agrupés als països industrialitzats de la regió abans del 2010, àrea a la qual se sumarien abans del 2020 les altres economies en desenvolupament. Un objectiu difícil d'assolir. La crua realitat ens mostra que els membres de l'APEC, davant la crisi econòmica global i el continuat fracàs de la Ronda Doha, estan potenciant el seu comerç exterior per altres vies alternatives: a) una via conduïx a la proliferació d'una nombrosa i complexa xarxa d'acords bilaterals de lliure comerç o FTA. Segons el Banc Asiàtic de Desenvolupament (ADB), s'ha passat dels 6 signats al 1991 a 42 al 1999 fins a arribar als 166 al juny del 2009. b) una altra via consisteix en la constitució d'un àrea de lliure comerç, que engloba geogràficament a diversos països, com és el cas del Xina-ASEAN Free Trade Agreement (ACFTA) en vigor des del 1 de gener de 2010.

Corea del Sud té diversos acords comercials en vigor: els FTA amb Xile (2004), Singapur i EFTA (2006) i ASEAN (2007 i 2009) i el CEP amb l'Índia (2009). No obstant això, aquests acords solament afecten al 14,2 % del seu comerç exterior al 2008. És un percentatge baix si ho comparem amb Xile (83,2 %), Singapur (67,7 %), Nova Zelanda (37 %) i fins i tot inferior als d'EEUU (34 %), Xina (109,7 %) i Japó (14,7%). Quan siguin ratificats i entrin en vigor el FTA signat amb EEUU (2007) i el rubricat amb la UE (2009), el percentatge de comerç exterior sudcoreà regit per l'FTA arribaria a més del 35 % del total (27). Estan en estudi o ja en fase de negociació els FTA amb Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Mèxic, el Perú i el Consell de Cooperació del Golf.

A continuació es fa referència a les relacions de Corea del Sud amb Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà.

a) El president sudcoreà va visitar Austràlia els dies 4 i 5 de març. A Canberra va mantenir un cim amb el primer ministre Kevin Rudd i es va entrevistar amb el governador general Quentin Bryce. Abans a Sydney va participar en un fòrum empresarial. Però l'agenda de la visita, a diferència d'altres vegades, va tenir un caràcter principalment polític, signant-se destacables acords marc sobre cooperació en temes de seguretat. Cap recordar que les relacions històriques es van reforçar en ocasió de la participació australiana a la guerra de Corea on 17.000 soldats van lluitar i 346 van morir en sòl coreà. Són dues potències de nivell mig que comparteixen valors polítics i econòmics, interessos comuns i fins i tot una aliança militar amb EEUU i participen activament en institucions i fòrums internacionals com el G20, l'OCDE i APEC. També les relacions socials i culturals s'han reforçat pel gran èxit de la "Korean Wave" a Austràlia i la presència d'una influent comunitat coreana en el país. Al 2011, es celebrarà el 50º aniversari del restabliment de relacions diplomàtiques i serà declarat "Any de l'Amistat Corea-Austràlia".

Les relacions econòmiques són intenses i amb un alt grau de complementarietat. Austràlia és el 11º soci comercial de Corea del Sud. El comerç bilateral va arribar als 22.600 milions $ al 2008. Les exportacions coreanes van sumar 5.000 milions $ que corresponen a automòbils, maquinària, equip de comunicacions, productes químics i electrònica. Les importacions de productes australians van sumar 17.600 milions $ que incloïen sobretot recursos naturals i energètics (petroli, carbó, acer, alumini) i la carn bovina, molt acceptada pels consumidors sudcoreans. La balança comercial és favorable a Austràlia. D'altra banda, al 2008 les inversions sudcoreanes a Austràlia van totalitzar 3.200 milions $ mentre que les australianes a Corea del sud van sumar 1.700 milions $. Lee Myung.bak i Kevin Rudd van decidir reiniciar les negociacions d'un acord de lliure comerç o FTA. Aquelles, que s'esperen llargues i complexes, es van reprendre al maig i es van celebrar dues rondes més a l'agost a Seül i al novembre a Canberra.

Ambdós mandataris van signar una "Declaració conjunta" en la qual fan referència a la cooperació d'interessos estratègics, tant regionals com globals, en els àmbits de seguretat i defensa. Es va establir un sistema de consultes, a nivell ministerial, per a cooperar en temes de desarmament i no proliferació nuclear, control i lluita contra el terrorisme, el crim organitzat i els tràfics il·legals, etc. També es va acordar una major col·laboració entre els ministeris de Defensa per a l'intercanvi i la protecció d'informació militar classificada i entre les indústries relacionades amb la defensa i seguretat militar.

Aquest acord és important per a ambdues parts. Austràlia està girant els seus ulls cap a Àsia i desitja sumar socis polítics a la regió, com Corea del Sud, el Japó i l'Índia. Desitja participar activament en la nova arquitectura institucional que va dissenyant en el sud i nordest d'Àsia. Coincideix amb Yukio Hatoyama i vol estar en un futura "Comunitat d'Àsia Oriental", sense que això signifiqui afeblir els seus nexes polítics amb EEUU. Al març del 2007, Austràlia va signar amb Japó una altra "Joint Declaration in Security Cooperation" molt similar al signat al març del 2009 amb Seül. Per a Corea del Sud, els acords polítics amb Austràlia li permeten també assumir un major protagonisme diplomàtic a nivell regional i global.

b) Abans d'anar a Austràlia el president va realitzar el 3 de març una visita oficial a Nova Zelanda per a celebrar a Auckland un cim amb el primer ministre John Key. També es va entrevistar amb el governador general Anand Satyanand. Ambdós països desitgen impulsar les relacions bilaterals a través de la cooperació en camps com les energies renovables, bioenergía, repoblament, etc. Lee i Key van anunciar la represa de les negociacions per a arribar a un acord de lliure comerç o FTA. Des de 2007 s'havien celebrat dues rondes de negociacions. La tercera ronda es va reunir el 14 de desembre de 2009 sense grans avanços a causa de les dificultats sorgides en el capítol agrícola. Les relacions comercials són escasses. Nova Zelanda és el 48º soci comercial de Corea del Sud i el comerç bilateral solament va sumar 1.950 milions $ al 2008. Corea del Sud va exportar per un valor de 830 milions $, principalment productes petroquímics, cotxes, telèfons mòbils i maquinària per a la construcció i va importar 1.120 milions $ on destaquen carn, blat i fusta. La balança comercial és molt favorable per als neozelandesos.

c) El primer ministre canadenc Stephen Harper va viatjar a Seül el 7 de desembre per a reunir-se amb Lee Myung-bak para reforçar les relacions econòmiques i culturals així com la defensa d'interessos comuns en els fòrums internacionals. Dos temes principals van destacar en l'agenda: En primer lloc, la voluntat de coordinar-se per a assegurar l'èxit de les dues reunions que el G20 celebressin a Canadà i Corea del Sud al juny i novembre de 2010. En segon lloc, rellançar les negociacions, iniciades al 2005, per a la signatura d'un acord de lliure comerç o FTA entre ambdós països. Stephen Harper a la seva intervenció davant l'Assemblea Nacional va remarcar la complementarietat entre les dues economies. La sudcoreana precisa accedir als recursos naturals, energètics i minerals, que té el Canadà i la canadenca està interessada a importar els productes d'alta tecnologia produïts per Corea del Sud.

Jaume Giné Daví, professor associat de la Facultat de Dret d'ESADE. Investigador associat al IGADI

Article publicat a:

Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss
Casa Asia
Casa Àsia | Seu Social | Pavelló de Sant Manuel. Recinte Modernista de Sant Pau | Sant Antoni Maria Claret, 167 | 08025 Barcelona | +34 93 368 08 36
Centre Casa Asia - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ÀSIA 2016. Avís legal. Produït per rodest