1. Context i bases del nou lideratge al Japó
El passat dijous 21 d'octubre del 2025, Sanae Takaichi es va convertir en la primera dona a ocupar el càrrec de primera ministra del Japó, assumint també la presidència del Partit Liberal Democràtic (PLD). La seva arribada al poder pot marcar un punt d'inflexió en un país on l'esfera política i social ha estat tradicionalment dominada per homes i alhora simbolitzar un gir cap a l'ala més conservadora dins del partit governant.
1.1. La primera ministra: trajectòria, principis i repte històric
Sanae Takaichi és una veterana de 64 anys amb més de tres dècades d'experiència política. Ha ocupat diversos càrrecs ministerials –entre els quals el de ministra d'Afers Interns i Comunicacions i el d'Estat de Comerç i Indústria–, construint una reputació de dirigent conservadora i nacionalista. Propera políticament a l'exprimer ministre Shinzo Abe, Takaichi ha heretat part del seu llegat polític, especialment la seva defensa de polítiques econòmiques actives i d'un Japó amb més presència internacional.
El perfil ideològic és clar: defensa valors tradicionals, una visió ferma de la seguretat nacional i una perspectiva conservadora de la història japonesa. Se la vincula amb el bàndol ultranacionalista Nippon Kaigi —el grup nacionalista i conservador més gran del Japó—, i no ha amagat la seva admiració per l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher pel seu estil ferm i conservadorista, a qui ha citat com a model de lideratge, arribant a ser descrita per la premsa japonesa com la “Dama de Ferro nipona”.
Tot i això, l'elecció de Takaichi no ha estat lliure de tensions. Després de la ruptura del PLD amb Komeito —tradicional soci de coalició del PLD durant 26 anys—, el seu partit es va veure obligat a buscar suport al Partit de la Innovació del Japó (Ishin) per assegurar la governabilitat. Aquest nou equilibri polític la col·loca al capdavant d'un govern minoritari, que necessitarà aliances estables per tirar endavant el programa.
El repte que enfronta Takaichi és doble: consolidar el seu lideratge dins un sistema polític majoritàriament masculí i demostrar que el seu estil ferm i conservador pot oferir estabilitat en un moment de fragilitat interna, estancament econòmic i reptes internacionals creixents.
1.2. Context nacional: situació econòmica, demogràfica i migratòria al Japó
Actualment el Japó s'enfronta a una triple crisi estructural que pot condicionar l'inici del mandat de Sanae Takaichi: una economia estancada i una escassetat creixent de mà d'obra. A això se sumen una inflació persistent, el feble consum intern, les seqüeles de la pandèmia —especialment en el turisme, la manufactura i els serveis— i un deute públic que supera la mida del seu PIB, cosa que limita el marge de maniobra del nou govern. Tot i això, el desafiament més profund és demogràfic: Japó és la segona població més envellida del món, amb més del 30 % dels seus habitants majors de 65 anys i una taxa de natalitat en mínims històrics. Aquesta combinació redueix la força laboral i pressiona el sistema de pensions i la sostenibilitat de l'Estat del benestar.
Davant d'aquesta realitat, el país s'ha vist obligat a obrir gradualment el mercat laboral a treballadors estrangers. Sectors com la construcció, l'agricultura i la cura de la gent gran depenen cada cop més d'aquesta mà d'obra. La nova primera ministra ha reconegut que alguns sectors "necessiten mà d´obra estrangera" per sostenir la seva activitat, tot i que alhora ha insistit a mantenir una línia ferma en matèria de control i integració. El seu nou govern cerca limitar la immigració permanent i reforçar els mecanismes de supervisió —en matèria fiscal, de seguretat social i de residència—, garantint que els estrangers compleixin estrictament les normes japoneses. La seva estratègia es perfila com una política d'obertura pragmàtica i control reforçat i apunta a un equilibri delicat: obrir prou per respondre a les necessitats del mercat laboral sense alterar l'ideal d'homogeneïtat cultural.
1.3. Política econòmica: estímuls i sectors estratègics
A nivell econòmic, Takaichi ha presentat una estratègia que ella mateixa defineix com una política d'expansió fiscal responsable. El seu programa recorda l'esperit de les “Abenomics” impulsades pel seu mentor Shinzo Abe, combinant estímuls fiscals, política monetària flexible i un enfocament decidit a la competitivitat internacional.
En el seu pla econòmic es prioritza la inversió en sectors estratègics com els semiconductors, la intel·ligència artificial, la robòtica, la defensa i la tecnologia verda per garantir l'autonomia tecnològica del Japó –especialment davant de la creixent rivalitat amb la Xina i la inestabilitat de les cadenes de subministrament globals–. A més, es preveuen augments en la despesa pública destinats a infraestructures, digitalització i suport a petites i mitjanes empreses, amb l'objectiu d'enfortir el teixit productiu nacional.
1.4. Seguretat i defensa: orientació nacional i implicacions internacionals
Un dels eixos més definits del nou govern de Takaichi és la seva aposta per una política de seguretat més ferma i proactiva, que marca una ruptura amb el tradicional pacifisme de la postguerra japonesa. La primera ministra ha anunciat que el Japó avançarà el 2026 l'objectiu d'elevar la despesa en defensa al 2% del PIB, un any abans del calendari previst, reflectint la sensació d'urgència creixent davant d'un entorn geopolític inestable.
Takaichi busca impulsar una estratègia de defensa més autònoma, però alineada amb els socis tradicionals. Es preveu una cooperació tecnològica i militar més gran amb els Estats Units, així com un acostament a Europa i l'OTAN, amb acords de coordinació i compatibilitat. Alhora, el Japó ha començat a flexibilitzar les restriccions sobre l'exportació de material de defensa, un pas simbòlicament rellevant en l'evolució del seu enfocament militar.
Aquesta orientació redefineix el paper del Japó a l'Indo-Pacífic, situant-se com un actor més actiu i disposat a assumir responsabilitats en la seguretat regional. Tot i això, també implica un equilibri diplomàtic: enfortir la dissuasió davant la Xina, Corea del Nord i Rússia sense provocar una escalada regional. En aquest context, el mandat de Takaichi no només transformarà la política de defensa japonesa, sinó que també posarà a prova la seva capacitat per mantenir la seva identitat pacifista mentre reforça el seu paper com a potència estratègica.
2. Relacions internacionals: els quatre actors clau
2.1. Relacions amb els Estats Units: aliança, inversions i expectatives
L'aliança entre el Japó i els Estats Units continua sent el pilar central de la política exterior japonesa. Des de la seva investidura, Takaichi ha reafirmat el seu compromís amb Washington, assegurant que portarà la relació bilateral a nous cims en matèria de seguretat, tecnologia i innovació per garantir l'estabilitat a la regió de l'Indo-Pacífic.
Tòquio i Washington han acordat aprofundir la cooperació en defensa, especialment en àmbits de ciberseguretat, intel·ligència artificial i seguretat energètica. El Japó busca a més atreure inversions nord-americanes en sectors estratègics com la tecnologia verda, els semiconductors i la digitalització, alineant les seves polítiques econòmiques amb l'estratègia dels Estats Units de contenció de la influència xinesa a Àsia. L'administració nord-americana, per la seva banda, considera el Japó un soci essencial per mantenir l'equilibri regional, esperant que assumeixi un paper més actiu i responsable en matèria de seguretat, per consolidar la seva posició com a principal aliat al Pacífic occidental.
En matèria comercial, les negociacions sobre els aranzels nord-americans continuen sent un punt de fricció. Washington manté tarifes del 2,5% sobre els automòbils japonesos i fins a un 25% sobre camions lleugers, mentre que Tòquio aplica gravàmens reduïts o nuls a la majoria dels productes agrícoles i tecnològics nord-americans després de l'Acord Comercial Japó–EUA. de 2020. No obstant això, persisteixen tensions al voltant dels productes agrícoles -especialment la carn de cap de bestiar i el blat-, on el Japó busca evitar un excés d'obertura que afecti la seva producció nacional. Els Estats Units, per la seva banda, exigeixen una liberalització més gran i l'accés a condicions similars a les de l'Acord Integral i Progressista d'Associació Transpacífic (CPTPP, per les sigles en anglès), del qual es va retirar el 2017. Aquesta situació col·loca el Japó en una posició diplomàtica i econòmica delicada: necessita preservar l'aliança estratègica amb Washington, essencial impacten directament a la seva indústria automobilística i la seva balança comercial.
A nivell econòmic, l'aposta de Takaichi per l'autonomia tecnològica i les cadenes de subministrament resilients obre noves oportunitats per a la col·laboració amb empreses nord-americanes. Tot i això, aquest impuls ha d'equilibrar l'augment de la despesa en defensa i els programes d'estímul amb l'elevat deute públic del país. Així, l'aliança amb els Estats Units es manté com una font de fortalesa per al Japó, però també com un espai de negociació constant entre expectatives estratègiques i límits econòmics interns.
2.2. Relacions amb la Xina: friccions, cooperació i el rol del Japó al Pacífic
La relació entre el Japó i la Xina combina una profunda interdependència econòmica amb una creixent competència estratègica, reflectint una de les dinàmiques més complexes de la política exterior japonesa. Sanae Takaichi ha subratllat que el seu govern buscarà reduir la dependència tecnològica i productiva del gegant asiàtic, alhora que reforça la seva autonomia estratègica en un context de competència global per la innovació i les cadenes de subministrament.
Aquesta orientació requereix un equilibri delicat. D'una banda, Tòquio aspira a mantenir canals diplomàtics oberts i preservar la cooperació econòmica amb el principal soci comercial; de l'altra, es prepara per a un entorn regional cada vegada més tens, marcat per les disputes territorials al Mar de la Xina Oriental -incloses les illes Senkaku/Diaoyu- i les preocupacions sobre l'estabilitat a l'estret de Taiwan.
El govern de Takaichi ha adoptat un enfocament pragmàtic: mantenir el diàleg amb Pequín, alhora que enfortir la seguretat econòmica i la resiliència tecnològica. Això es tradueix en polítiques de diversificació de cadenes de subministrament i en una col·laboració més estreta amb aliats com els Estats Units, Austràlia i l'Índia, en el marc del Diàleg de Seguretat Quadrilateral (Quad, per les sigles en anglès), que promou un Indo-Pacífic “lliure i obert”.
Tot i les friccions polítiques, la interdependència econòmica continua sent profunda: la Xina continua sent un mercat essencial per a les exportacions japoneses i una baula clau en el seu sistema industrial. El desafiament principal serà mantenir l'equilibri entre la cooperació i la dissuasió, garantint que el Japó protegeixi els seus interessos estratègics sense comprometre l'estabilitat econòmica i diplomàtica que encara uneix les dues potències.
2.3. Relacions amb Corea del Sud: conflictes històrics, confiança i cooperació futura
Les relacions entre el Japó i Corea del Sud segueixen marcades per un passat històric complex —especialment durant el període colonial japonès (1910–1945)—. A aquestes ferides se li sumen les disputes territorials per les illes Dokdo/Takeshima, cosa que ha dificultat durant dècades una cooperació fluida entre els dos països. No obstant això, malgrat les tensions, tots dos països comparteixen interessos estratègics en seguretat i desenvolupament tecnològic.
Tòquio i Seül comparteixen interessos estratègics essencials: la seguretat regional, la innovació tecnològica i l'estabilitat econòmica. Amb l'arribada de Sanae Takaichi al poder, les relacions bilaterals entren en una etapa d'atenció renovada i cautela mútua. La seva postura ferma respecte a la sobirania i la memòria històrica genera recel a Corea del Sud, encara que la primera ministra ha manifestat disposició al diàleg. El president sud-coreà Lee Jae-myung va convidar el país al Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC, per les sigles en anglès) el 30 d'octubre passat, cosa que mostra una voluntat de mantenir la comunicació oberta i evitar tensions innecessàries.
El context geopolític actual exigeix, a més, optar per un enfocament pragmàtic: L'amenaça nuclear de Corea del Nord, la competència tecnològica global i la necessitat de coordinació trilateral amb els Estats Units fan imprescindible la cooperació entre Tòquio i Seül. No obstant això, el nacionalisme de Takaichi —incloses les seves possibles visites al Santuari de Yasukuni, on s'honra criminals de guerra— podria revifar sensibilitats històriques i entorpir els avenços diplomàtics, generant polèmica a Àsia.
El desafiament per als dos governs serà mantenir un equilibri delicat entre memòria i pragmatisme: reconèixer el passat sense quedar-hi atrapats, i construir una relació basada en la confiança, la innovació i l'estabilitat regional.
2.4. Relació amb Europa i altres actors globals: comerç, valors i diplomàcia multilateral
Més enllà de l'eix Àsia-Pacífic, el Japó busca projectar-se com un actor global més actiu i responsable, reforçant el seu compromís amb la cooperació internacional, l'economia oberta i els valors democràtics per consolidar el seu paper com a potència tecnològica i diplomàtica.
La relació amb Europa ocupa un lloc central en aquesta estratègia. La Unió Europea ha celebrat la designació de Takaichi i ha expressat la voluntat d'aprofundir una associació ja sòlida, basada en la defensa del lliure comerç, l'Estat de dret i la sostenibilitat. Tòquio, per la seva banda, veu a Europa un soci clau per diversificar les seves aliances davant la rivalitat creixent entre els Estats Units i la Xina, i un aliat sòlid en la promoció d'un ordre internacional basat en normes. Al terreny econòmic, el Japó busca consolidar-se com un centre d'innovació i producció avançada, reforçant els vincles amb Europa en alta tecnologia, energies netes, mobilitat sostenible i defensa. Aquestes àrees no només enforteixen la cooperació bilateral, sinó que també posicionen el Japó com un referent en la transició cap a economies més verdes i segures.
El govern de Takaichi manté així mateix una forta aposta pel multilateralisme. Tòquio participa activament en fòrums com el G7, el G20, l'ONU, l'APEC i la COP, i promou acords com el CPTPP. A més, busca ampliar la seva presència diplomàtica i econòmica a regions com el sud-est asiàtic, Àfrica i Amèrica Llatina, a través de programes de cooperació tecnològica i de desenvolupament.
En conjunt, aquesta estratègia global reflecteix la voluntat de Takaichi de redefinir el paper del Japó al segle XXI: un país que combina tradició i modernitat, estabilitat democràtica i poder tecnològic, i que aspira a ser un pont entre Àsia i Occident en la defensa d'un ordre internacional estable, lliure i basat en regles.
3. Desafiaments i incerteses: riscos i perspectives de futur
Tot i el clima d'expectatives que envolta la seva arribada al poder, el govern de Takaichi encara s'enfronta a importants desafiaments interns i externs que poden afeblir la seva situació.
3.1. Fragilitat parlamentària, desafiaments de governabilitat, tensions internes i oposició
La coalició de Takaichi, composta pel PLD i l'Ishin, compta amb una majoria molt ajustada a la Cambra de Representants, amb prou feines dos escons per sobre del llindar necessari. Aquesta situació obliga el govern a negociar cada mesura i dependre d'acords puntuals, cosa que en limita el marge de maniobra. Així mateix, la inestabilitat política s'accentua després de la dimissió del seu predecessor, Shigeru Ishiba —després de mals resultats electorals— i la ruptura amb el Komeito, deixant el PLD dividit i amb tensions internes. Mentrestant, l'oposició —encapçalada pel Partit Democràtic Constitucional— cerca aprofitar qualsevol error, criticant la manca de reformes estructurals i el biaix continuista del seu programa.
3.2. Qüestions socials i bretxa de gènere
Al terreny social, el seu perfil conservador genera escepticisme, especialment en temes d'igualtat de gènere i drets civils. Tot i que Takaichi ha promès avançar cap a una participació femenina més gran en l'economia i la política, el seu gabinet inicial inclou només dues dones, cosa que ha despertat crítiques sobre la coherència del seu missatge reformista.
3.3. Reptes econòmics i sostenibilitat fiscal
Des del punt de vista econòmic, Takaichi aposta per una política fiscal expansiva i una estratègia d'innovació tecnològica, però la seva implementació es veu limitada per l'elevat deute públic i les pressions inflacionàries. El repte serà equilibrar creixement, sostenibilitat fiscal i poder adquisitiu, sense perdre credibilitat davant dels mercats ni la població.
3.4. Riscos internacionals i equilibri diplomàtic
A nivell internacional, la complexa xarxa diplomàtica afegeix més incertesa: mantenir la cooperació econòmica amb la Xina, reforçar l'aliança de seguretat amb els EUA i consolidar la reconciliació amb Corea del Sud exigirà una gestió hàbil i prudent. A més, les tensions globals —la rivalitat entre la Xina i els EUA, la situació a Taiwan, la crisi energètica i el canvi climàtic— podrien posar a prova la capacitat del govern per mantenir el rumb.
4. Conclusió: què significa aquest canvi de lideratge?
En definitiva, l'arribada de Sanae Takaichi al poder marca un punt d'inflexió històric: no és només la primera dona a dirigir el Japó, sinó també la impulsora d'una etapa en què el conservadorisme nacionalista i l'autonomia estratègica guanyen protagonisme.
A l'àmbit intern, el seu govern promet reformes econòmiques i un reforçament de la seguretat nacional, encara que el seu perfil tradicional en temes socials i de gènere podria limitar l'abast dels canvis estructurals que el Japó necessita per afrontar l'envelliment i la baixa productivitat. En el pla exterior, Takaichi busca projectar el Japó com un actor més actiu i responsable, reforçant l'aliança amb els Estats Units, estrenyent la cooperació amb Europa i gestionant amb cautela les relacions amb la Xina i Corea del Sud.
En darrer terme, l'èxit del seu govern dependrà de la seva capacitat per mantenir l'estabilitat interna, sostenir el creixement i projectar lideratge en un entorn global incert.
