Àsia ha esdevingut la regió més propensa a patir desastres naturals derivats del canvi climàtic. En els darrers anys, l'alt risc de diferents països de la regió, a causa de l'increment dels factors que impulsen l'escalfament global, ha donat importants repercussions a l'Àsia sobre la societat, l'ecosistema i l'economia.
La situació actual del clima a Àsia
Les variacions de les mitjanes anuals sobre l'escalfament global són més accelerades a Àsia i el Pacífic. El 2023, la temperatura a la regió havia augmentat en 1,87 °C des del període de referència 1961 – 1990. D'acord amb l'informe anual sobre l'estat del clima a Àsia, elaborat per l'Organització Meteorològica Mundial, la regió és particularment susceptible als efectes del canvi climàtic, que ja han ocasionat milers de morts i pèrdues econòmiques significatives.
Entre el 2022 i el 2023, es van registrar prop de 160 desastres naturals a Àsia, dels quals més del 80% van estar relacionats amb inundacions i tempestes. Segons l'Índex de Risc Climàtic, entre els deu països més afectats pel canvi climàtic des del 1993, hi ha la Xina, Myanmar, l'Índia i les Filipines. Recentment, cal destacar el cas del Pakistan, que ha emergit els últims anys com el país amb el risc més gran derivat d'aquest fenomen.
L'increment de la temperatura ha estat especialment notable a països com el Japó i la Xina, mentre que a la resta de la regió els esdeveniments meteorològics extrems s'han intensificat. Destaquen l'augment de les precipitacions monsòniques, el creixent risc d'inundacions i les sequeres perllongades a diverses zones. Altres efectes preocupants inclouen l'elevació del nivell del mar, i la intensificació de ciclons, com el devastador Cicló Mocha de 2023 que va afectar Myanmar i Bangla Desh. A més, s'ha registrat una significativa reducció de les glaceres de l'altiplà tibetà, la segona reserva de gel mundial més gran després dels pols.
Aquests canvis representen una amenaça per a la seguretat alimentària, hídrica i energètica de l'Àsia, amb conseqüències directes sobre la societat, l'ecosistema i l'economia. A més, també generen pertorbacions a les cadenes de subministrament i afecten les empreses a nivell regional i global. En les últimes dècades, el Pakistan, la Xina i l'Índia han patit les pèrdues econòmiques més importants derivades d'aquests fenòmens. Davant d'aquesta realitat, la crisi climàtica ha passat a ocupar un lloc central a les agendes governamentals de nombrosos països.
Des de l'adopció de l'Acord de París el 2016, la majoria dels països asiàtics han implementat polítiques climàtiques i han incrementat les inversions en sectors clau per a la transició cap a sistemes de baixes emissions, destacant l'emmagatzematge i la captura de carboni. En aquest procés, la Comissió Econòmica i Social per a Àsia i el Pacífic (CESPAP) ha estat una de les principals institucions en la cooperació comercial orientada a l'acció climàtica.
Els efectes del canvi climàtic sobre l'economia d'Àsia
Segons el recent informe del Banc de Desenvolupament Asiàtic, que analitza els costos del canvi climàtic en termes de la depreciació del capital i la disminució sostinguda de la productivitat, s'estima que, si es manté un alt nivell d'emissions, el PIB d'Àsia podria reduir-se en un 16.9% per al 2070 i fins a un 41% per al 2100. Tot i que totes les economies de la regió les enfrontarien serien més pronunciades a Àsia Meridional i el Sud-est Asiàtic.
Actualment, diverses economies d'Àsia i el Pacífic pateixen pèrdues anuals recurrents equivalents a més de l'1% del PIB a causa de fenòmens meteorològics extrems. De fet, entre el 2000 i el 2022, Àsia va concentrar més de la meitat de les pèrdues econòmiques mundials associades a riscos naturals, sent la majoria conseqüència directa del canvi climàtic. A llarg termini, l'augment del nivell del mar i la reducció de la productivitat laboral es perfilen com les principals fonts de pèrdues econòmiques per a la regió, que representen gairebé la meitat de l'impacte econòmic en alguns països. A més, sectors clau com la demanda energètica i altres activitats productives també experimentaran canvis significatius i generaran desafiaments addicionals.
En aquest context, és important comprendre que altres factors derivats del canvi climàtic, com el deteriorament de la salut pública, els conflictes interns, i la proliferació de plagues, podrien agreujar encara més les repercussions econòmiques a Àsia i arreu del món. PIB d'Àsia es reduiria per al 2100 en un 11%.
L'impacte sobre el sector agrícola
El canvi climàtic està incrementant la vulnerabilitat del sector agrícola a Àsia a causa de l'augment de les temperatures, les sequeres perllongades, l'elevació del nivell del mar, les inundacions recurrents, la pressió de plagues i la reducció de la productivitat laboral.
S'estima que, per al 2070, les pèrdues del PIB regional associades a la disminució de la productivitat agrícola assoliran el 0,9%, en comparació d'un escenari sense canvi climàtic. Tot i això, l'impacte varia segons la regió i el tipus de cultiu. Les afectacions econòmiques més grans es projecten al Pakistan, amb una pèrdua estimada del 7,2% del seu PIB, seguit per les zones d'alts ingressos del Sud-est Asiàtic, amb una contracció del 3%, i les Filipines, amb una reducció de l'1,9%. Mentre que a curt termini la producció d'arròs i soja no patiria canvis significatius, les projeccions futures indiquen un patró negatiu a diverses regions. En el cas del blat i el blat de moro, la disminució del rendiment podria començar a manifestar-se a mitjà termini. En particular, s'estima que la producció de blat a l'Àsia Central podria reduir-se fins a un 49%, mentre que la del blat de moro experimentaria pèrdues de fins a un 37% a tota la regió.
Al conjunt de la regió asiàtica, aquesta crisi s'estén també al sector de processament alimentari, amb una disminució mitjana propera al 25% en el seu valor agregat.
Els efectes a l'activitat pesquera
Els recursos marins ocupen una posició important a l'economia d'Àsia i el Pacífic. El 2019, la regió va aportar el 75% de la producció pesquera mundial. Per això, l'augment de la freqüència de desastres naturals en comunitats pesqueres, l'elevació i l'escalfament del nivell del mar, així com l'acidificació dels oceans, n'han accentuat la vulnerabilitat i han generat una preocupació especial a la regió.
A curt termini, es preveu una reducció en la producció pesquera a la majoria dels països asiàtics en comparació dels nivells de 2020, amb excepció de Bangla Desh i Àsia Central.
Entre les economies més afectades hi ha el Pakistan, Indonèsia, les Filipines i altres països del sud d'Àsia. Tot i això, la pèrdua del PIB regional atribuïble a la disminució del rendiment pesquer, en comparació amb un escenari sense canvi climàtic, s'estima només en un 0,5%. L'impacte més significatiu es reflectiria en la reducció del valor agregat del sector pesquer, amb pèrdues estimades entre el 10% i el 20%. Aquestes disminucions no només afectarien directament la pesca, sinó que també generarien efectes adversos en sectors vinculats, amplificant les conseqüències econòmiques a tota la regió.
La vulnerabilitat dels recursos forestals
Els efectes del canvi climàtic són particularment perjudicials per als recursos i els ecosistemes forestals. Tant l'expansió d'espècies invasores com el risc creixent d'incendis forestals poden reduir el valor productiu d'aquest sector i dels seus serveis ecosistèmics.
A Àsia, es preveu que les pèrdues més importants associades al sector forestal es produeixin a la segona meitat del segle XXI, amb una disminució de la productivitat d'entre el 10% i el 30% a la majoria dels països. Tot i això, regions com Àsia Central i Àsia Meridional, amb països com la Xina, experimentarien una menor reducció de la productivitat, inferior al 5% a llarg termini.
Les economies més afectades per aquests canvis serien Vietnam, Bangla Desh i Índia, on la disminució del PIB a causa dels efectes del canvi climàtic seria particularment significativa. Aquests mateixos països també enfrontarien un impacte considerable en el valor afegit forestal, cosa que, alhora, provocaria un augment en els preus de la fusta i la fibra, afectant directament la indústria lleugera de les seves economies.
Canvis a la mà d'obra ia la demanda energètica
El canvi climàtic afecta significativament la productivitat laboral a causa de l'augment de les temperatures i la mortalitat més gran associada a condicions extremes. Això redueix l'eficiència de la feina i impulsa el desplaçament de capital cap a sectors més rendibles o fins i tot cap a altres economies.
Un dels efectes més notables és lincrement substancial en la demanda energètica, especialment per a la refrigeració. Alhora, la disminució de les precipitacions compromet la capacitat de generar energia, ja que mètodes d'alt consum com la dessalinització o el bombament d'aigua s'utilitzen cada vegada amb més freqüència. A Àsia, aproximadament el 85% de les economies en desenvolupament amb un alt consum d'energia enfronten una elevada inseguretat energètica, fet que suposa un risc per a l'estabilitat dels sistemes industrials i el desenvolupament sostenible a llarg termini.
L'impacte del canvi climàtic a la mà d'obra varia segons el sector productiu. Mentre que activitats com l'agricultura i la pesca són particularment vulnerables, els sectors industrials i de serveis presenten més capacitat d'adaptació. Per exemple, a molts països, el valor agregat agrícola es veu més afectat per la reducció de la força laboral que per la disminució directa del rendiment productiu.
S'estima que, per al 2070, la pèrdua total del PIB a causa de la caiguda de la productivitat laboral a Àsia i el Pacífic arribarà al 5,0%. Tot i això, l'impacte serà més sever en economies altament dependents de sectors exposats, com el Sud-est Asiàtic, l'Índia i el Pakistan, on la mitjana de la reducció del PIB podria arribar a l'11,3%.
A més, l'alteració en la demanda energètica i la volatilitat en els preus de l'electricitat, el gas i el petroli generaran més costos de producció i afectaran sectors altament dependents d'ells. Es preveu que la demanda energètica futura augmenti a totes les regions en comparació dels nivells del 2020. Destaca el cas de la Xina, on el consum de gas podria incrementar-se en un 80%. Per al 2070, l'impacte d'aquests canvis provocaria una reducció del PIB regional del 3,3%, amb la Xina i l'Índia com els països més afectats tant pel que fa al consum com a les pèrdues econòmiques.
Els riscos de les inundacions fluvials i la pujada del nivell del mar
Les inundacions fluvials representen una amenaça significativa tant per al sector industrial i el comerç, especialment a la Xina i l'Índia, com per a la població, especialment en aquests dos països més Indonèsia i Bangla Desh. S'estima que, per al 2070, aquest fenomen provocarà una disminució del 2.2% del PIB a Àsia, afectant negativament totes les economies de la regió. Tot i això, les pèrdues més severes es concentraran al Sud-est Asiàtic i Vietnam, a causa de pertorbacions als estocs de capital, ia Bangla Desh, per la pèrdua de mà d'obra i el catastrofisme de les inundacions.
D'altra banda, l'augment del nivell del mar també ha presentat valors més alts a la Xina, l'Índia, Indonèsia i Bangla Desh. Per al 2070, es calcula que les pèrdues totals derivades de l'augment del nivell del mar arribin als 3 bilions de dòlars anuals i afectin aproximadament 50 milions de persones. Totes les subregions experimentaran una reducció en el PIB, degut majoritàriament a l'impacte sobre la indústria lleugera, el sector elèctric i la indústria pesant. Tot i això, mentre Àsia central enfrontaria dificultats derivades de la volatilitat en els preus de les economies més afectades, el Pakistan podria registrar un impacte econòmic relativament menor a causa d'una millora en el seu avantatge competitiu davant l'afebliment d'economies rivals.
Així mateix, tant les inundacions fluvials com la pujada del nivell del mar afecten la mà d'obra, el capital i la productivitat, reduint els ingressos i frenant la demanda interna, cosa que genera un efecte negatiu en el creixement econòmic i el desenvolupament sostenible de la regió.
Addicionalment, la pujada del nivell del mar és determinant per a la vulnerabilitat de les illes del Pacífic i la seva població. Els experts preveuen que, en menys de dues o tres dècades, països sencers ubicats en aquesta zona, com ara Kiribati i Tuvalu, puguin desaparèixer quedant pràcticament submergits. Fins aquell moment, les illes ja estan quedant inhabitables, a causa de problemes relacionats amb l'erosió de les costes, les destruccions de cultius i la contaminació de l'aigua dolça, donant pas a la necessitat de traslladar els seus habitants.Departament d'Economia i Empresa de Casa Asia
