22/02/2010 | Actualitat > ÀsiaMitja
La UE continua sent 'la gran assignatura pendent' de la diplomàcia sud-coreana. La UE es va ampliar però no ha aprofundit prou en les reformes institucionals. I els espais que cedeix els omplen la Xina i altres potències emergents, com l'Índia i el Brasil. Cal esperar que amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, la política exterior de la UE tingui més protagonisme al concert mundial

La UE continua sent 'la gran assignatura pendent' de la diplomàcia sud-coreana. Fins i tot les relacions amb Rússia han estat prioritàries per un doble motiu: participa en el procés negociador per a la desnuclearització de Corea del Nord i és un proveïdor energètic important per als sud-coreans. En canvi, als ulls asiàtics, el vell continent va perdent protagonisme al concert mundial. Continua tenint un gran pes econòmic, però políticament està gairebé absent a Àsia. La UE es va ampliar però no ha aprofundit prou en les reformes institucionals. Ha faltat fins ara una sola veu en la política exterior que sumi la força de tots els seus membres. I els espais que cedeix la UE els omplen la Xina i altres potències emergents, com l'Índia i el Brasil. Cal esperar que amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, la política
exterior de la UE tingui més protagonisme en el concert mundial. De moment, però, no es noten indicis que la UE pugui ser vista des de l'Àsia oriental com un actor global.

Lee Myung-bak va viatjar a Europa, per primera vegada el 2009 per participar a la Cimera del G20 celebrada el 2 d'abril a Londres. Més tard, els dies 7 al 14 de juliol va realitzar una gira europea visitant Polònia, Itàlia i Suècia. A Itàlia va assistir a la cimera del G8, els dies 9 al 10 de juliol a L'Aquila, on va mantenir trobades amb altres líders de països com el Canadà, Rússia i Austràlia. A Roma va visitar el Papa Benet XVI a la Ciutat del Vaticà.

Corea del Sud i Polònia van establir relacions diplomàtiques fa només 20 anys, però el país centreeuropeu s'ha convertit en un important soci comercial i la principal destinació de les inversions sud-coreanes a Europa de l'est. Més de 100 empreses ja operen a Polònia, entre les quals destaquen Samsung Electronics, SK Chemical, Daewo Engineering & Construction and LG display. El comerç bilateral va assolir els 4.400 milions de dòlars el 2008. Lee Myung-bak es va reunir amb el president polonès Lech Kaczynsky i amb el primer ministre Donald Tusk per reforçar encara més la cooperació comercial en els àmbits energètic i de les infraestructures. En canvi, les relacions diplomàtiques amb Itàlia es van iniciar el 1884, fa 125 anys i hi ha una sòlida cooperació bilateral a totes les àrees, des de la política a l'econòmica i cultural. Tot i això la crisi econòmica global ha afectat el comerç exterior amb Itàlia que només va sumar 7.700 milions de $ el 2008.

En la visita oficial a Suècia els dies 11 i 13 de juliol, Lee Myung-bak va demanar al primer ministre Fredick Reinfeld que exercia la presidència de la UE el segon trimestre del 2009, el ple suport suec a la signatura de l'Acord de Lliure Comerç entre Corea del Sud i la UE (KOREA-EU FTA). Les negociacions es van iniciar el maig del 2007 i després de celebrar-se 8 rondes, van finalitzar el juliol del 2009. El text va ser rubricat pel ministre de comerç sud-coreà Kim Jong-hoon i per la comissària europea Catherine Ashton a Brussel·les el 15 d'octubre. És un acord amb uns objectius i continguts molt ambiciosos i és el primer FTA que la UE signa amb un país asiàtic. El text, després de ser millorat tècnicament i traduït a 23 llengües més, serà signat per Corea del Sud i la UE el 2010 sota la presidència espanyola de la UE. S'espera que després de ser ratificat
per les parts pugui entrar en vigor abans de finalitzar el 2010. Fins i tot cal que sigui abans que el KORUS FTA.

El KOREA-EU FTA constitueix 'una gran oportunitat' de gran importància política i econòmica per impulsar i desenvolupar les relacions bilaterals. L'FTA elimina o redueix els aranzels en el 99,4% dels productes comunitaris exportats a Corea del Sud i en el 95,8% dels sud-coreans exportats a la UE. Significa un gran salt qualitatiu respecte al primer Acord-marc de Comerç i Cooperació entre la UE i Corea del Sud, signat el 1996 i que va entrar en vigor l'1 d'abril del 2001 després de ser ratificat per la UE i cadascun dels seus Estats membres . Des de llavors, les relacions comercials han crescut molt. La UE és, després de la Xina (168.300 milions de dòlars), el segon soci comercial de Corea del Sud. El comerç bilateral va assolir el 2008, els 98.400 milions de $. El tercer soci comercial de Corea del Sud és el Japó (89.200 milions de $) i el quart són els EUA amb 84.700 milions de $. Corea del Sud és el vuitè soci comercial de la UE. El 2008 els sud-coreans van assolir un superàvit comercial de 18.400 milions de dòlars amb la UE, una xifra molt superior al superàvit que Corea del Sud va mantenir aquell any amb la Xina (14.500 milions de dòlars). La UE és també el primer inversor estranger a Corea del Sud, amb els 44.820 milions de dòlars el 2008, per davant dels EUA i el Japó.

L'entrada en vigor de l'Acord de Lliure Comerç serà avantatjosa per a les dues parts. Corea del Sud es posicionarà millor a la UE, una gran àrea econòmica amb un potencial comercial i inversor tan important com el dels Estats Units. També reforça el desig sud-coreà de convertir Corea del Sud en un atractiu 'hub' econòmic i financer a l'Àsia oriental i poder competir amb Xangai, Hong-Kong i Singapur. Un estudi del 'Korea Institute for Internacional Economic Policy' quantifica els efectes positius de l'FTA per a Corea del Sud: un increment de les exportacions al mercat europeu (11.000 milions de $), la creació de més ocupació (3,8%) i un augment del PIB coreà (3%). Per als europeus, l'FTA constitueix la clau per penetrar a la quarta economia asiàtica i obrir als seus productes un mercat tan protegit com el sud-coreà. Corea del Sud és també una bona plataforma per accedir des d'ella a altres mercats veïns i tenir més pes comercial a Àsia, on creix sense parar el comerç intraasiàtic. A més, la UE necessita corregir la seva molt deficitària balança comercial a la regió. Corea del Sud espera aprofitar les rebaixes o supressions aranzelàries per augmentar les seves exportacions d'automòbils, vaixells, electrònica, audiovisual, tèxtil, química, etc. Els europeus esperen incrementar les seves exportacions en sectors com a cosmètica, maquinària, farmacèutic, automòbils, vi, etc. i també millorar l'accés al sector serveis, com les finances, legal i consultoria, logística, etc. L'entrada en vigor de l'FTA, encara que serà globalment positiu per a les parts, afectarà de diversa manera els diversos sectors econòmics. Alguns lobbies s'oposen a l'acord comercial, des del sector de l'automòbil europeu fins al sector agrari i ramader sud-coreà. L'Associació de fabricants de cotxes europeus (EAMA) considera que les rebaixes aranzelàries a l'entrada dels cotxes coreans són inacceptables. El 2008 Corea del Sud va vendre a la UE 446.000 vehicles (el 16% de les seves exportacions de cotxes) i en va importar només 37.000. Els europeus temen que aquest gap s'incrementarà amb l'FTA. Tot i això, la Comissió Europea opina que les rebaixes aranzelàries concedides per Seül permetran a marques com Volkswagen AG, BMW AG, Peugeot-Citroen i Fiat, vendre més cotxes a Corea del Sud. Els sud-coreans se senten més atrets per les grans marques europees, sobretot les alemanyes, que per les nord-americanes. Els cotxes europeus sumen el 50% dels cotxes importats. Els americans el 10%. D'altra banda, els agricultors i els ramaders sud-coreans temen un increment de les importacions de llet, formatge i porc de la UE afectin negativament la competitivitat d'uns sectors molt sensibles als ulls de l'opinió pública del país. També s'oposen al KORUS FTA i són reticents a les negociacions dels FTA amb Austràlia i Nova Zelanda.

L'experiència ha demostrat que la signatura d'un FTA no n'assegura la ràpida entrada en vigor. El KORUS FTA signat el 2007 encara no ha estat ratificat per Washington i Seül. El KOREA-EU FTA haurà de ser ratificat pels 27 Estats de la UE, un procés que es pot veure facilitat per l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa. Però alguns membres com Polònia, Itàlia i Hongria van expressar algunes reticències. Durant les seves visites a Varsòvia i Roma, Lee Myung-bak va demanar el suport polític del president polonès Lech Kaczynski i del primer ministre italià Silvio Berlusconi. Però les dificultats també poden sorgir per part coreana. L'FTA ha de ser ratificat per una assemblea nacional molt enfrontada per actituds partidistes no sempre justificades que poden dilatar el procés. Per evitar-ho, el Govern haurà d'informar i sensibilitzar degudament l'opinió pública sobre els avantatges de l'FTA per al país. I, si cal, haurà d'aprovar les mesures compensatòries per a aquells sectors com el porcí, que es puguin veure afectats negativament o tinguin dificultats per adequar-se al nou marc competitiu.

Jaume Giné Daví, professor associat de la Facultat de Dret d¿ESADE. Investigador associat a l'IGADI

Article publicat a:

compartir