El Kirguizistan va encarar la seva independència en una manera ben diferent de la resta d'exrepúbliques soviètiques de l'Àsia Central, emprenent amb intensitat les reformes que des d'Occident eren dissenyades per avançar cap al lliure mercat i la democràcia liberal. El desenvolupament econòmic i social del país va quedar llastat, segons un ampli consens acadèmic, a conseqüència del fonamentalisme de mercat que va guiar les estratègies del Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç als anys noranta
El Kirguizistan va encarar la seva independència en una manera ben diferent de la resta d'exrepúbliques soviètiques de l'Àsia Central, emprenent amb intensitat les reformes que des d'Occident eren dissenyades per avançar cap al lliure mercat i la democràcia liberal. El desenvolupament econòmic i social del país va quedar llastat, segons un ampli consens acadèmic, a conseqüència del fonamentalisme de mercat que va guiar les estratègies del Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç als anys noranta. Kirguistan aviat es va veure atrapat en successives crisis econòmiques que van tornar en socials i humanitàries. En el terreny polític, sorprèn comprovar avui com les anàlisis sobre els principals desafiaments i perills que afrontava el Kirguizistan per assolir estabilitat i consolidar la democràcia, van estar dominats per explicacions efectistes de tipus cultural, algunes de les quals es perden a la nit dels temps. El període transcorregut mostra que el vasta reguitzell de prediccions sobre potencials enfrontaments de tipus religiós, tribal o ètnic al Kirguizistan no han trobat reflex significatiu. Per exemple, la tardana politització de l'Islam no ha produït conflictes més grans, encara que el fonamentalisme ha fet aparició al sud del país. De la mateixa manera, malgrat diaris esdeveniments de tensió ètnica, sobretot al sud del país, amb l'augment de la diàspora uzbeka a la vall del Ferghana, no és possible identificar-hi una explicació a una sola de les principals dinàmiques polítiques del estat kirguís.
Fins i tot la recurrent explicació, no només en mitjans periodístics sinó també a la literatura científica, sobre la influència política dels clans ancestrals, és a dir del tribalisme, ha de quedar aparcada en un pla segon i local. El 2009, però, es pot afirmar davant d'arguments de tipus religiós, ètnic o tribal, que és la persistència de determinats trets annexos a un sistema neopatrimonialista que, a través de la seva influència en els episodis d'inestabilitat política i mecanismes d'informàtica institucional, ha determinat el balanç entre èxits i fracassos del Kirguizistan en el seu paper com a illa de la democràcia de l'Àsia Central. Aquest sistema ha estat, a més, acompanyat d'un fort component regionalista, llegat de la divisió administrativa i econòmica soviètica. En aquest sistema de tendència neopatrimonialista, el clan ha jugat un rol decisiu en el procés de presa de decisió. Cal especificar, però, que el significat de 'clan' utilitzat perquè durant el període soviètic és diferent del de l'antic clan ancestral o tribu (plemya). Aquesta versió alternativa del clan està basada en les relacions i els contactes d'interès (svyazi, znakomstva o blat), especialment en aquelles centrades en el regionalisme (mestnichestvo). Aquestes accepcions de clan són les protagonistes en les dinàmiques polítiques del Kirguizistan després de la independència i les que es contemplen en aquesta anàlisi. Tot i la persistència neopatrimonialista, cal assenyalar que el Kirguizistan segueix sent una illa a la regió centreasiàtica. Amb certesa no és una illa de la democràcia, però tant els seus èxits com fracassos distingeixen el Kirguizistan dels seus veïns centreasiàtics. I és que, encara que en els darrers anys es tendeix a destacar majoritàriament els fracassos i mancances del règim kirguís, convé advertir que aquests figuren en una trajectòria en què la retòrica d'una recerca de legitimitat democràtica de les seves institucions i governants hi ha estat present. Lamentablement avui, però, aquesta cerca de legitimitat democràtica està sent substituïda sota la presidència de Kurmanbek Bakiyev pel model rus de democràcia dirigida. A l'altra banda de la balança hi ha èxits visibles als seus nivells de pluralisme i liberalització política, llibertats públiques i respecte per altres Drets Fonamentals. Tot això la distingeixen de Kazakhstan, i l'allunyen definitivament d'Uzbekistan, Turkmenistan o Tadjikistan. Tot seguit s'analitza, sota els criteris indicats anteriorment, tres etapes que estructuren el recorregut del Kirguizistan cap a la consolidació del seu règim polític.