09/07/2025 | Actualitat > AsiaView
El 2023, les emissions globals a Àsia van arribar a 13.259,6 megatones (Mt), cosa que indica un increment del +5,85 % en comparació de l'any anterior. Tot i que s'aprecien indicis favorables, com ara un creixement constant de les energies renovables o l'eficiència energètica a certs països, els reptes per a aquesta regió continuen sent significatius. Les conseqüències del canvi climàtic a Àsia són cada cop més palpables: temperatures extremes, inundacions, sequeres prolongades, migracions internes i pressions socials. Àsia té una de les claus més importants per liderar el canvi cap a un futur més sostenible. Tot i això, moltes regions continuen tenint dificultats per implementar mesures que portin a aquest futur.

Xina: gegant emissor amb un futur incert

La Xina continua sent el principal emissor global de diòxid de carboni, amb 13.260 milions de tones el 2023, cosa que representa més del 62 % del total d'emissions a Àsia. Tot i l'increment general en les seves emissions, el país ha impulsat un augment significatiu en la generació d'energies renovables, com la solar i eòlica, i una reducció en la participació del carbó en la seva matriu energètica, que va baixar del 60% al 53%. El primer trimestre del 2025, les emissions van mostrar una reducció interanual de l'1,6 %, atribuïda que el 89 % de la nova capacitat instal·lada va correspondre a fonts renovables.

Tot i això, l'assoliment d'un pic definitiu encara no està garantit, a causa de la pressió per mantenir el creixement econòmic i la possibilitat de reactivar plantes de carbó inactives. A més, les empreses estatals xineses van ser responsables del 23% de les emissions fòssils globals el 2023, destacant el seu paper crucial tant en el desafiament com en la mitigació del canvi climàtic.

Japó: eficiència creixent i descens sostingut

El país nipó va alliberar 944,8 Mt de CO₂ el 2023, amb una reducció del -6,46 % en comparació del 2022. Aquesta disminució forma part d'una tendència més àmplia: des del 2013, la nació ha aconseguit disminuir les seves emissions en un 22 %, gràcies a polítiques d'eficiència energètica, més sostenibles.

L'eficiència energètica del Japó és destacable: només genera 0,16 kg de CO₂ per cada 1.000 USD de PIB, una de les taxes més reduïdes a nivell global. Així mateix, el sector energètic ha aconseguit el menor nivell d'emissions en vint anys. Tot i això, les emissions per persona encara arriben a 7,54 tones, superant notablement la mitjana global d'uns 4,7 t, especialment en els sectors industrial i de transport. Aquesta dada indica que, malgrat que el Japó ha avançat en la seva eficiència, encara hi ha marge per intensificar-ne la transició energètica.

Corea del Sud: progressos amb barreres estructurals

Pel que fa a Corea del Sud, aquest país va registrar 624,2 Mt de CO2 el 2023, una reducció del –4,4% en relació amb l'any previ. La seva emissió per persona, de 12 tones, és una de les més elevades del G20, duplicant la mitjana global. Així, la producció d'electricitat a partir del carbó continua sent la més predominant, amb 3,81 t CO₂ per càpita, la segona xifra més elevada entre les principals economies globals.

Corea del Sud es posiciona avui com el novè major emissor a nivell mundial en l'ús de combustibles fòssils, aportant prop de l'1,6% del total mundial. La seva ambició climàtica està augmentant, però el ritme de canvi continua sent insuficient, atès el seu alt nivell de dependència del carbó i la seva robusta indústria pesant.

Índia: baix nivell per càpita, però alt volum total

El 2023, l'Índia va ser el tercer emissor mundial més gran amb uns 2.800 Mt de CO₂, equivalent al 10,5 % de les emissions asiàtiques. Tot i això, la seva emissió per càpita va ser baixa (≈ 2,1 t), reflectint profundes desigualtats internes i un desenvolupament encara basat en el carbó, que genera més del 70 % de la seva electricitat.

Tot i que segueix depenent dels combustibles fòssils, l'Índia avança en la transició energètica amb importants inversions en solar i eòlica. El seu objectiu de neutralitat de carboni per al 2070 és un compromís clau, encara que posterior a l'objectiu 2050 d'altres països. El repte: créixer sense repetir el model contaminant del passat.

El Sud-est Asiàtic: una àrea essencial en la intersecció climàtica

El Sud-est Asiàtic aporta entre el 15 i el 16% de les emissions d'Àsia i enfronta un ràpid creixement econòmic i demogràfic lligat a la dependència de combustibles fòssils i una transició energètica lenta.

Tot i això, hi ha avenços importants: projectes com SLTEC a Filipines i Cirebon-1 a Indonèsia busquen tancar plantes de carbó per al 2025-2030, finançats per iniciatives internacionals. La Xarxa Elèctrica d´ASEAN impulsa la integració regional amb diversos projectes d´energia renovable en marxa i un mercat elèctric multilateral previst per al 2045.

Singapur planeja importar gran part de la seva electricitat neta mitjançant cables submarins, donant suport a l'exportació d'energia renovable des de països veïns. Projectes com el parc eòlic a Laos, que subministra al Vietnam, mostren l'èxit d'aquests acords multilaterals i la consolidació de la cooperació energètica a la regió.

Taula comparativa entre Àsia i Europa

Conclusió

Podem dir que Àsia està davant d'una cruïlla climàtica de dimensions històriques. D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial, la zona s'està escalfant gairebé el doble de la mitjana global, amb temperatures de mitjana el 2024 que va superar en 1,04 °C la referència del període 1991-2020. Aquest escalfament extrem provoca fortes onades de calor, sequeres, inundacions i tifons destructius que pressionen economies, sistemes alimentaris i la salut pública.

Àsia compta amb recursos humans, tècnics i estratègics per assolir una transformació més ràpida. La zona ja encapçala el creixement en capacitat renovable i està adoptant mecanismes de resiliència, com ara sistemes d'alerta primerenca —útils davant de ciclons o calamitats fluvials. Si es procedeix amb promptitud i col·laboració, la regió pot alterar la seva trajectòria i establir un model sostenible que beneficiï tant el planeta com els seus habitants.

Departament d'Economia i Empresa de Casa Asia

compartir