Conferència: “75è aniversari de la Batalla de Manila”

Són testimonis directes de diversos supervivents que van passar d'aliats a massacrats, al vaivé de l'aliança entre l'Espanya franquista i el Japó imperialista. El febrer del 1945, durant la Batalla de Manila, 257 espanyols van caure apunyalats amb baionetes pels soldats japonesos, o sota les bombes nord-americanes, en una orgia de sang que es va saldar amb més de 100.000 morts en menys d'un mes.

Els últims de Filipines és el nom que rep la gesta heroica de 57 soldats espanyols que el 1898, durant onze mesos, van resistir al fort del poble de Baler, després de la capitulació davant les tropes dels Estats Units després de més de tres segles de colonització espanyola. Moltes famílies espanyoles van continuar a Filipines, convivint sense problemes amb la nova situació en què Filipines va quedar com a estat associat als EUA La Companyia General de Tabacs de Filipines, fundada pel Marquès de Comillas, era el nucli principal de la presència espanyola a Filipines.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va crear una primera fractura a la colònia hispanofilipina entre els partidaris de la República i els que van recolzar els franquistes. Durant la Segona Guerra Mundial, el 1941, els japonesos van envair l'arxipèlag filipí. Els espanyols van quedar protegits com a aliats, a causa del pacte d'aliança entre Alemanya nazi, Itàlia feixista i Japó imperialista, al qual es va unir en secret l'Espanya franquista. Però, al final van patir el dolor de la contesa, caient centenars d'ells, a sang i foc, a la massacre protagonitzada pels japonesos a la Batalla de Manila. Van passar d'aliats a massacrats. Anna María Aguilella, era una nena de sis anys, i va ser l'única supervivent quan tropes japoneses van apunyalar a baioneta 67 persones al Consolat d'Espanya a Manila.

Presentació a càrrec de:
Rafael Bueno, director de Política, Societat i Programes Educatius

Taula rodona a càrrec de:
Ramon Vilaró, és periodista i escriptor. Durant més de vint anys ha exercit de corresponsal a Brussel·les, Washington i Tòquio, la major part del temps per al diari El País. Fruit d'aquesta experiència són els llibres EUA, més enllà de l'hamburguesa i els pantalons texans (1984); Japó, més enllà del vídeo i de les geishes (1988); Nova York i Washington (1994); Gringolàndia, un retrat dels EUA i la seva relació amb Espanya (2004), i Sol naixent, històries hispano-japoneses (2011). És autor de les novel·les històriques Dainichi, l'epopeia de Francisco Javier al Japó (2001), Tabac, l'imperi dels marquesos de Comillas (2003) i La darrera conquesta (2005). Ha escrit i dirigit documentals per a televisió, entre d'altres D'aliats a massacrats, els últims de les Filipines. Actualment alterna l'ofici d'escribà amb cròniques i columnes d'opinió a diferents mitjans de comunicació, entre ells Canvi16.