04/02/2025 | Actualitat > AsiaView

Filipines és un país compost per més de 7,000 illes, que conformen una de les economies més dinàmiques de la regió de l'Àsia-Pacífic. De fet, presenta un dels creixements econòmics més accelerats de les cinc economies més grans de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), només per darrere del Vietnam, amb un PIB que va presentar un creixement del 5,6% tant el 2023 com el 2024.

El seu dinamisme econòmic és degut, en part, a la seva jove població de 116 milions d'habitants, amb una edat mitjana de 25 anys. Aquesta població està altament digitalitzada, forma part d'un mercat laboral en expansió i de poder adquisitiu creixent, que compta a més amb un domini generalitzat de l'anglès.

Així, en els darrers anys, Filipines s'ha convertit en un dels països més atractius per a les inversions estrangeres, especialment al sector d'infraestructures. El país ha centrat gran part dels seus esforços a desenvolupar polítiques que fomentin la inversió estrangera, tant de països veïns d'Àsia com d'Europa, incloent-hi Espanya en aquest sector, per impulsar-ne el desenvolupament.

Una economia centrada en el desenvolupament de les infraestructures

Molts d'aquests projectes han estat impulsats després del llançament el 2017 de la iniciativa “Build, Build, Build” per l'administració Duterte, amb l'objectiu de reduir la pobresa, fomentar el creixement econòmic, alleujar la congestió i tancar l'escletxa d'infraestructura. Una gran quantitat dels programes iniciats llavors han continuat desenvolupant-se i evolucionant sota l'actual administració, liderada per Ferdinand “Bongbong” Romualdez Marcos Jr., a través del programa “Build Better More”, que amplia i dóna continuïtat a la visió del seu predecessor . Gràcies a aquest enfocament, avui dia s'han aprovat 194 projectes que abasten sectors clau com el transport públic, l'electricitat, les tecnologies de la informació, la gestió de l'aigua i l'agricultura, amb un pressupost d'uns 160 mil milions de dòlars americans.

La millora de la infraestructura a les Filipines ha estat impulsada, a més, per l'enfortiment de les Aliances Público-Privades (PPP, per les sigles en anglès). Aquest model de cooperació entre empreses privades i agències governamentals ha estat essencial en projectes clau com la construcció de la fase 2 de l'autopista de l'aeroport internacional Ninoy Aquino, desenvolupada en conjunt pel Departament d'Obres Públiques i Carreteres i el sector privat.

També s'han implementat canvis legislatius que faciliten la col·laboració entre aquests sectors. Al desembre de 2023, es va promulgar el Codi d'Aliances Público-Privada de Filipines (Llei de la República 11966), que estableix un marc legal unificat per a la implementació de projectes de PPP a nivell nacional i local. Posteriorment, l'aprovació del Reglament d'Implementació (IRR) el 2024 va agilitar el procés d'aprovació d'aquests projectes, amb l'objectiu d'atreure inversió estrangera i promoure un creixement econòmic sostenible.

Cap a un futur sostenible: transport, aigua i energia a les Filipines

L'èmfasi en el desenvolupament d'infraestructures a les Filipines no ha sorgit del no-res. Respon a una situació específica en dos vessants. D'una banda, passa en un context de creixement ràpid de l'ASEAN, especialment a mesura que les cadenes de subministrament globals es diversifiquen fora de la Xina. Els països de l'associació estan ben posicionats per beneficiar-se d'aquesta tendència i guanyar rellevància a nivell global, per la qual cosa la millora d'infraestructures esdevé clau per accelerar-ne el desenvolupament. D'altra banda, Filipines és un dels països més vulnerables al canvi climàtic del món, cosa que impulsa la necessitat de projectes resilients que enforteixin la seva capacitat d'adaptació. Per això, el país ha enfocat el seu desenvolupament en sectors prioritaris, tant per enfortir el creixement intern com per promoure la col·laboració amb actors internacionals.

El transport és un d‟aquests sectors prioritaris, abastant carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports. La iniciativa Build Better More destaca la importància d'expandir la xarxa viària, amb projectes clau com la Luzon Spine Expressway, que millora la interconnectivitat de l'illa més gran del país. A l'àmbit ferroviari, s'inclouen iniciatives com el North-South Commuter Railway System i la primera fase del Metro Manila Subway Project, que busquen reduir la congestió urbana i millorar la mobilitat.

D'altra banda, la gestió dels sistemes hídrics s'ha convertit en una altra prioritat, reflectida en el pressupost nacional del 2025. El país és especialment vulnerable als desastres naturals, als quals s'enfronta, malauradament, amb cada cop més recurrència. Per això, la centralització dels recursos hídrics i el desenvolupament d'infraestructures com a sistemes d'irrigació i control d'inundacions són essencials per millorar-ne la resiliència. Actualment, s'espera l'aprovació de la llei per a la creació del Departament de Recursos Hídrics (DWR) abans del final del 19è Congrés, juntament amb la formació d'una Comissió Reguladora de l'Aigua, una altra prioritat legislativa clau.

Finalment, la transició a energies renovables és un altre pilar clau en el desenvolupament d'infraestructures a les Filipines. El Programa Nacional d'Energia Renovable (NREP), amb objectius a desenvolupar entre el 2020 i el 2040, compta amb metes per a l'augment de la participació de les energies renovables a la matriu energètica: 35% per al 2030 i 50% per al 2040. El país compta amb condicions naturals que la posicionen de manera òptima per desenvolupar-se en aquest àmbit, amb una radiació solar mitjana d'entre 1.500 i 2.000 kWh/m² a l'any i velocitats de vent de 4 a 7 m/s a la majoria de les zones costaneres.

Incentius i reformes per a la inversió estrangera

Amb l'objectiu d'atreure inversors externs, s'han implementat mesures com ara la reducció del capital mínim requerit per a minoristes estrangers i la simplificació de l'accés a empreses micro i petites locals. A més, les empreses 100% estrangeres ara poden operar serveis públics com aeroports, ferrocarrils i transport marítim, en deixar de ser considerades “utilitats públiques” i no estar subjectes a restriccions de propietat estrangera del 40%, encara que els serveis d'infraestructura crítica, com ara telecomunicacions, encara tenen limitacions.

Sota l'administració Duterte també es van fer certs canvis a la legislatura del país, reduint les restriccions de nacionalitat estrangera en indústries clau. L'any 2022, el Congrés de Filipines va aprovar esmenes a lleis d'inversió com la Llei d'Inversions Estrangeres, la Llei de Servei Públic i la Llei de Liberalització del Comerç Minorista.

L'actual president ha continuat amb aquesta tendència. Una altra reforma important són els canvis a la Llei d'Energies Renovables el 2022, que eliminen el requisit de nacionalitat per a les entitats estrangeres interessades a desenvolupar energia renovable. Ara, les empreses 100% estrangeres poden participar en l'exploració i el desenvolupament d'energies solars, eòliques, hidroelèctriques i oceàniques, sempre que no s'involucrin recursos naturals com l'aigua o la geotèrmia, que encara estan subjectes a les restriccions del 40% de propietat estrangera.

A més dels canvis recents, Filipines ja compta amb un sistema favorable per atraure inversions estrangeres. Un exemple clau són les Zones Econòmiques Especials (ZEE) al país, com el Freeport Area of ​​Bataan i la Cavite Export Processing Zone, que ofereixen incentius atractius per als inversors estrangers, com ara exempcions fiscals, tràmits duaners simplificats i accés a serveis governamentals . Hi ha més de 400 ZEE a Filipines, establertes per la PEÇA i regulades per lleis com la Republic Act Nº 7916. Aquestes zones abasten sectors com comerç, indústria, logística, tecnologia i turisme, la qual cosa les converteix en destinacions ideals per a inversions, especialment les espanyoles. A més, es destaquen per l'exempció fiscal, la simplificació de tràmits i l'accés a serveis governamentals. A més, la Llei de facilitat per fer negocis (RA 11032), que estableix terminis de resposta per a les transaccions amb el govern i permet l'aprovació automàtica de tràmits si no es responen dins d'aquests terminis.

Presència empresarial espanyola a Filipines: innovació i creixement

Pel que fa a les inversions d'empreses espanyoles a les Filipines, una de les més destacades, especialment en l'àmbit de les infraestructures, és Acciona. L'empresa ha desenvolupat projectes emblemàtics com el pont que uneix les illes Mactan i Cebú, el viaducte més llarg i alt del país i el Projecte de Ferrocarril de Rodalies del Sud. A més, recentment, l'empresa es va reunir amb la governadora de Cebú per explorar la seva participació al projecte de construcció de l'autopista de peatge Cebu Expressway, que tindrà més de 55 km de longitud.

Al sector de les energies renovables, on Espanya és líder mundial, també s'han destacat diverses col·laboracions entre els dos països a través d'aquesta empresa. Un exemple clau és la participació de la seva filial energètica, Acciona Energía, que va adquirir el 80% de Freya Renewables, una consultora de desenvolupament renovable a les Filipines. Gràcies a aquesta associació, s'està desenvolupant la primera associació publicoprivada en generació d'energia solar a les Filipines, amb la construcció i operació d'una planta solar de 150 MW a Daanbantayan. A més, l'empresa ha anunciat recentment el desenvolupament d'un parc eòlic de 156 MW a Pantabangan, a 150 quilòmetres al nord de Manila, i ha començat la construcció del parc eòlic Kalayaan 2, amb una capacitat de 100 MW a la província de Laguna.

A més d'Acciona, diverses empreses espanyoles han guanyat rellevància a les Filipines a diversos sectors. Indra, per exemple, gestiona més de 200 projectes al país, incloent-hi l'administració dels serveis digitals del Banc Asiàtic de Desenvolupament a Manila i la reforma dels sistemes de navegació aèria filipins.

IDOM, per la seva banda, es prepara per obtenir el contracte d'energia renovable més gran guanyat per una empresa espanyola en la història del Banc Asiàtic de Desenvolupament.

Així mateix, l'interès espanyol a les Filipines s'ha expandit al sector de la defensa, amb Navantia oferint al país el subministrament de dos submarins S-80 el 2023, i Airbus lliurant els últims avions C-295, fabricats a Espanya, a l'exèrcit filipí.

Oportunitats futures de col·laboració entre Espanya i les Filipines

El futur de la relació entre Espanya i les Filipines es perfila ple d'oportunitats de col·laboració mútua, especialment en àrees clau com les infraestructures, les energies renovables i la sostenibilitat. La signatura d'un nou acord de cooperació per al període 2025-2028, en el context de la VII Comissió Mixta Hispano-Filipina de Col·laboració, reflecteix el compromís dels dos països per contribuir a l'enfortiment d'un Estat democràtic més eficient i resilient davant dels efectes del canvi climàtic i els riscos naturals. Aquest acord no només subratlla la importància creixent de la cooperació bilateral, sinó que també obre portes a nous projectes conjunts que permetran maximitzar el potencial de les Filipines en sectors estratègics.

En aquest sentit, el XI Fòrum Espanya-Filipines, organitzat per Casa Asia i la Cambra de Comerç i Indústria de les Filipines, se celebrarà a Madrid i Conca del 19 al 21 de març i serà un espai clau per consolidar aquesta cooperació. Durant l'esdeveniment, se celebraran cinc sessions, amb un enfocament especial en temes estratègics com l'Acord de Lliure Comerç entre la UE i les Filipines, el futur de la sostenibilitat en les operacions portuàries, i les millors estratègies per a la gestió de l'aigua als dos països . Aquests temes no només subratllen l'interès comú per avançar en àrees de vital importància, sinó que també contribueixen a estrènyer llaços en sectors crítics com ara el comerç, el medi ambient i les infraestructures. El fòrum s'erigeix ​​com una plataforma ideal per fomentar la cooperació bilateral i avançar cap a un futur més sostenible i pròsper per a les dues nacions.

Departament d'Economia i Empresa de Casa Asia

compartir